Sinopsi
Al regne de Boscpetit, un bon matí quan la gent es lleva, s’adonen que tots tenen la veu canviada. Persones i animals, sense saber com, han intercanviat les veus i tot és un desori: homes amb veu de dona, dones amb veu de gallina, galls amb veu de vaca…
Per treure l’entrellat d’aquest desori, caldrà que el rei Panxagrossa s’endinsi en el Bosc Encantat, recordi els ensenyaments del seu pare, parlamenti amb el nan de les veus i —sobretot— rebi l’ajut d’uns animals auxiliars molt eixerits.
—Muuuuuu! —va mugir el gall Martí, enfilat a la teulada.
Tan bon punt es va sentir la seva pròpia veu, va deixar de cantar, estranyat. Havia mugit? Ell? Un gall? No podia pas ser.
Qualsevol altre dia, en aquell moment, en Tomàs hauria dit “Mare meva! Però què passa, aquí?”. Però aquell dia no era pas normal. I quan va començar a parlar, de la boca del pagès només va sortir: —Quac-quac! Quac-quac, quac-quac, quac?”
